El comiat...

Primer de tot dir: Bon Nadal i Feliç any Nou!!

Quan em vaig matricular i vaig veure l'assignatura de TIC's el primer que vaig pensar va ser: què farem en aquestes classes si estem estudiant Educació Social...

Però ara ja han passat més de tres mesos de classes...i sí que te que veure, i molt!No només per avançar en aquest àmbit de l'educació sinó també a nivell personal. És cert que em considero una immigrant digital però després d'aquests mesos puc dir que ja ho sóc menys!

He sortit d'aquesta assignatura tenint un blog, tenint una wiki, sabent fer un video de contrapublicitat i una tecnoautobiografia! A simple vista no sembla gran cosa, però per mi és un gran pas.

També dir que a partir de les lectures que hem llegit i de les activitats m'he donat compte que les tecnoogies estan sempre amb nosaltres, realment estem rodejats, sembla una tonteria dir això perquè és una cosa evident però jo ara ho tinc més present.

Durant la carrera ens demanen que siguem creatius i imaginatius que sàpiguem renovar i reinventar, amb aquesta assignatura potser de forma directa no ens ho ha aportat però no hi ha dubte que ens ha ajudat a desenvolupar aquesta faceta que alguns com jo la tenim bastant amagada.

Últim dia de classe en la fira per presentar els projectes de les wiki. No tinc la foto que sortim les 5... només tinc aquesta. Un gran equip!

Bon Nadal!

Contrapublicitat

Aquí us presento el meu projecte de contrapublicitat:

Primer s’ha de veure l’anunci original per tal d’entendre millor el missatge que vull transmetre. Bé, jo he elegit un anunci d’AXE, per tal de reivindicar el paper de la dona en aquests anuncis, també l’he elegit perquè el tema de la wiki en la qual estic treballant amb les meves companyes tractem el tema del sexisme en la comunicació. I crec que els anuncis d’AXE són un exemple clar del sexisme que es veu en la nostra societat. L’anunci que he elegit són un grup de noies, totes d’elles guapes i amb un cos “10” que corren darrere el noi que s’ha posat el desodorant AXE, bé, cal dir que l’argument de tots els anuncis d’aquesta marca és el mateix.

En aquests anuncis deixen a la dona com si fos un objecte sexual, ja que suposadament ens poden conquistar de qualsevol manera i que a través de l’olor d’aquest desodorant anirem totes com gossets darrere l’home, però clar, les noies han de ser totes guapes i amb un cos perfecte. Perquè encara no he vist en cap un anunci d’AXE una dona que tingui carn i no estigui feta d’ossos!
Llavors, a partir d’aquí, el que he fet ha estat riurem de l’anunci, és a dir, l’home que utilitzi aquest producte aconseguirà que tothom vagi darrere seu, no nomes noies guapes sinó també: homes, dones, siguin grans o joves, gays..., tothom.

Video original:

Video modificat:

El taxista artista

El dijous passat 19 de novembre a classe vam poder veure un documental que criticava la influencia de la publicitat en la societat d’avui en dia, concretament a Argentina (però que passa en tots els països desenvolupats), el vídeo esta protagonitzat pel “revolucionari” Oscar Brahim.

Personalment, mai havia sentit parlar sobre aquest home però desprès d’haver vist el vídeo em va interessar bastant la seva ideologia i la seva manera de viure. Oscar Brahim és argentí i viu a Buenos Aires, és taxista i treballa dotze hores diàries, així que durant la seva jornada laboral és “bombardejat” de pancartes publicitàries que només transmeten missatges absurds.

Quan el taxi està lliure, sempre que pot Oscar Brahim para l’automòbil aconsegueix alguna escala o cadira i comença a treballar en la pancarta publicitària utilitzant tècniques de pintura o collages.

Què vol aconseguir Oscar Brahim modificant els cartells publicitaris de forma artística i a la vegada, de forma critica? El que vol és mostrar, ensenyar, crear opinió... cap a la societat per tal de que tots nosaltres obrim els ulls i veiem que moltes campanyes publicitàries són fruit del capitalisme que es basen en el consumisme i en uns valors totalment materials. Campanyes publicitàries que ens volen fer creure que allò que veiem és el millor per nosaltres i que per això, ho hem de comprar o seguir el model que ens mostren.

Aquest procés de criticar un anunci o cartell publicitari modificant els continguts del missatge és el que diem contrapublicitat, i això és el que fa. Ell ho utilitza perquè és un estri amb el qual pot lluitar contra els abusos de les forces dels poders dominants, contra els interessos de les grans companyies, que s’apropien i comercialitzen l’espai públic, i contra les formes i dimensions que adquireix la publicitat en una societat saturada de consum i valors mercantilistes. No només vol lluitar contra tot això, sinó també per la llibertat de l’individu i la seva pròpia.

El documental també mostra la crisi que està vivint en aquell moment Argentina, junt la crisi personal del protagonista, ja que no te suficients recursos econòmics per seguir vivint en el pis amb la seva família.

Realment, és una persona critica, que no es deixa influir per aquest model que la major part de nosaltres seguim o més aviat no tenim més remei que integrar-nos , i una persona molt creativa alhora de transmetre els seus missatges.

En conclusió, crec que tots vam rebre una bona llisó d’aquest peculiar personatge que no ens va deixar de sorprendre durant el documental.


-Y si estoy soñando que despierto?... estoy despierto realmente?

-Ahora experimentas el sueño del mundo que inventaste, tienes que aprender a recordar lo que eres y despertarás.

Oscar Brahim

Educació 2.0

Educació 2.0

El passat 5 de novembre, com ja sabeu, vam poder assistir a la conferencia que va fer Xavi Giró sobre el nou marc d’interacció, col·laboració i comunicació social de la Web 2.0.

Primer de tot comentar que em va agradar bastant la conferencia, ja que em va semblar amena i molt profitosa per tots aquells que ens considerem uns immigrants digitals de les noves tecnologies. Realment, vaig aprendre o al menys vaig sortir amb les idees més clares respecte aquest món virtual i aliè a la realitat: Internet.
Dir també, que durant la conferencia vaig anar apuntant unes pàgines webs que em van semblar interessants i m’agradaria compartir-les amb vosaltres, però no trobo el paper on vaig apuntar-les!

Respecte al que fa la conferencia, primer va parlar sobre com definiríem Internet, per alguns es Google, per altres només un sèrie de pagines concretes... però vam arribar a la conclusió que Internet és com un tub de pàgines plenes d’informació.
Després, d’aquest intent de poder definir-ho va fer-nos una breu explicació sobre els inicis dels ordinadors i dInternet.
I abans d’explicar-nos en que consisteix la Web 2.0 en concret, primer va fer referència a la Web 1.0, aquesta la definiríem com la web tradicional on el internauta trobava la informació que necessitava i res més. Però la Web 2.0 va més allà, es aquella pàgina on el internauta pot trobar informació i a la vegada ser el creador de nova informació, és a dir, ser subministradors dels continguts. Com per exemple: youtube, wikipedia, facebook...

Però com uniríem l’educació amb aquesta innovació de la web 2.0? és una millora o tot el contrari? Els estudiants ens adaptarem? Seria un espai comú on tots poguéssim aportar, participar i col·laborar per completar una educació molt més rica en coneixements, i potenciar la participació, la creativitat i la interacció.

Fa poc es va decidir introduir ordinadors a les aules de les escoles, o sense anar molt lluny, aquí a la Universitat hi ha el que diem el Campus Virtual un espai on tots som membres i interactuem amb la informació que cadascú va aportant.

Suposo que aquest avenç és com tot, té la seva part positiva: crear una xarxa comuna de coneixement i per altra banda, fa que perdem més el contacte humà entre nosaltres.

Una part de la meva vida...

Hola a tothom!

Aquí us presento la meva tecno autobiografia. L’he realitzat amb el programa Movie Maker, encara que sigui un programa molt bàsic per fer vídeos em va costar una miqueta pillar-li el truc, fins que al final he pogut fer el meu primer vídeo!

Fent aquest treball m’he donat comte que la tecnologia sempre m’acompanya i m’acompanyarà fins a l’últim moment, i més ara que ens trobem en un món tan globalitzat. Aquí m’agradaria intercalar una reflexió que vaig fer a l’entrada anterior sobre l’article de Méndez, en ella exposava que jo sempre he relacionat la tecnologia amb els artefactes o màquines però mirant fotos per realitzar aquest vídeo he trobat tot allò que es considera tecnologia però que fins ara jo no hi havia pensat.

En el vídeo he intentat mostrar que la tecnologia m’ha permès realitzar tot allò que m’agrada com viatjar, nedar, comunicar-me, expressar-me....però no he mostrat potser el més evident o el més comú: com el telèfon mòbil, l’ordinador, la televisió... perquè he considerat més important ensenyar-vos el que realment m’importa.

Al final del vídeo he volgut fer una petita reflexió de l’ús que fem de la tecnologia, ella em demostra cada dia el millor i el pitjor de l’home, i d’alguna manera aquestes accions ens afecten tan a mi com a TOTS i tan sigui de manera positiva o negativa. I encara que en aquelles imatges jo no surti i siguin d’altres persones o ja siguin d’altres països formen part de la meva vida perquè em condicionen com a persona i demostren la transformació que hem patit al llarg d'aquests últims anys.

Espero que us agradi!

Hoy ya es mañana

Después de haber leído el artículo Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación:: un dialogo necesario de Álvar Álvarez Revilla y Roberto Méndez Stingl me ha ayudado bastante a comprender este mundo de la tecnología y todo lo que ella implica, porque ha sido leyendo este artículo que me he dado cuenta que la tecnología abarca muchas más ciencias.

En el artículo, los dos autores, van definiendo conceptos de este campo que antes prácticamente ni conocía, por eso ahora mi visión de la tecnología es mucho más amplia.

Me gustaría comentar una reflexión que han aportado los autores del artículo: hoy en día mucho de nosotros y yo la primera tenemos la visión de que la tecnología equivale solamente a máquinas o artefactos, es decir, a algo material. Pero no es así. ¡Sino la tecnología es mucho más que eso! Detrás de cada una de esas máquinas o innovaciones hay un sistema técnico, una organización social, un complejo sistema simbólico… es decir, estaríamos hablando de la ingeniería heterogénea.
Yo siempre equivalgo tecnología con máquina y no voy más allá de lo que verdaderamente significa, pero a través de esta reflexión mi visión se ha multiplicado.
Pero tengo que decir que me ha costado comprender las tecnologías organizativas, porque como bien dice su definición no son intangibles y no componen ningún objeto, y este hecho es el que me impacta porque desde siempre he unido tecnología con máquinas.
También a causa de mi “ignorancia” me ha sido difícil comprender las tecnologías simbólicas o la operatividad simbólica.

De algo que me he dado cuenta leyendo este artículo es sobre la educación que me han impartido en el colegio, quiero decir, al menos en mi caso nunca me han enseñando todo este tipo de tecnologías ni esta multidiversidad dentro de ellas. Siempre que se enseñaba tecnología estaba relacionada con máquinas. Y creo que esto ha sido parte del problema en que mi visión de la tecnología sea muy cerrada.

¿Qué modelo de la sociedad de la información queremos construir y qué papel pueden jugar las TIC en ese proceso?

El modelo de sociedad que “queremos” o que se quiere construir es un mundo dónde no hay límites, en el cual todos podamos acceder a todo tipo de información, desde donde queramos y cuando queramos, no sólo eso, un mundo donde lejos significa cerca, que podamos conectar y hablar con quien queramos, desde cualquier sitio y a cualquier hora.

Y esto es el mundo que estamos construyendo hoy en día, y todo esto es posible a través de la globalización o mundialización, cada vez formamos un solo equipo. Vivimos en una sociedad de consumo, nuestro sistema económico se basa en proporcionar servicios y bienes de consumo, una sociedad que se rige por la ley de compra-venta, y este hecho afecta directamente a las tecnologías, cuantas más maquinas y mejores, más productos se fabrican, por lo tanto más capital. Y esta regla se aplica a TODO.

Todos estos avances aportan un gran cambio en todos los ámbitos de la ciencia: en medicina, en investigación, en ingeniería, en la propia tecnología… y en el ámbito de la educación, el que nos interesa especialmente, por ejemplo nos aportaran nuevos aparatos con los cuales podemos ayudar a personas discapacitadas, y nos facilitaran nuestro trabajo y el demás gente.

Pero esto no es tan bonito como pinta, todos nosotros podemos acceder a la información? O solamente los países desarrollados? Como afecta este cambio en el medio ambiente? Nos encontramos en un mundo donde la justicia y la igualdad brillan por su ausencia.

Es este el mundo que queremos construir?