El dijous passat 19 de novembre a classe vam poder veure un documental que criticava la influencia de la publicitat en la societat d’avui en dia, concretament a Argentina (però que passa en tots els països desenvolupats), el vídeo esta protagonitzat pel “revolucionari” Oscar Brahim.
Personalment, mai havia sentit parlar sobre aquest home però desprès d’haver vist el vídeo em va interessar bastant la seva ideologia i la seva manera de viure. Oscar Brahim és argentí i viu a Buenos Aires, és taxista i treballa dotze hores diàries, així que durant la seva jornada laboral és “bombardejat” de pancartes publicitàries que només transmeten missatges absurds.
Quan el taxi està lliure, sempre que pot Oscar Brahim para l’automòbil aconsegueix alguna escala o cadira i comença a treballar en la pancarta publicitària utilitzant tècniques de pintura o collages.
Què vol aconseguir Oscar Brahim modificant els cartells publicitaris de forma artística i a la vegada, de forma critica? El que vol és mostrar, ensenyar, crear opinió... cap a la societat per tal de que tots nosaltres obrim els ulls i veiem que moltes campanyes publicitàries són fruit del capitalisme que es basen en el consumisme i en uns valors totalment materials. Campanyes publicitàries que ens volen fer creure que allò que veiem és el millor per nosaltres i que per això, ho hem de comprar o seguir el model que ens mostren.
Aquest procés de criticar un anunci o cartell publicitari modificant els continguts del missatge és el que diem contrapublicitat, i això és el que fa. Ell ho utilitza perquè és un estri amb el qual pot lluitar contra els abusos de les forces dels poders dominants, contra els interessos de les grans companyies, que s’apropien i comercialitzen l’espai públic, i contra les formes i dimensions que adquireix la publicitat en una societat saturada de consum i valors mercantilistes. No només vol lluitar contra tot això, sinó també per la llibertat de l’individu i la seva pròpia.
El documental també mostra la crisi que està vivint en aquell moment Argentina, junt la crisi personal del protagonista, ja que no te suficients recursos econòmics per seguir vivint en el pis amb la seva família.
Realment, és una persona critica, que no es deixa influir per aquest model que la major part de nosaltres seguim o més aviat no tenim més remei que integrar-nos , i una persona molt creativa alhora de transmetre els seus missatges.
En conclusió, crec que tots vam rebre una bona llisó d’aquest peculiar personatge que no ens va deixar de sorprendre durant el documental.
-Y si estoy soñando que despierto?... estoy despierto realmente?
-Ahora experimentas el sueño del mundo que inventaste, tienes que aprender a recordar lo que eres y despertarás.
Personalment, mai havia sentit parlar sobre aquest home però desprès d’haver vist el vídeo em va interessar bastant la seva ideologia i la seva manera de viure. Oscar Brahim és argentí i viu a Buenos Aires, és taxista i treballa dotze hores diàries, així que durant la seva jornada laboral és “bombardejat” de pancartes publicitàries que només transmeten missatges absurds.
Quan el taxi està lliure, sempre que pot Oscar Brahim para l’automòbil aconsegueix alguna escala o cadira i comença a treballar en la pancarta publicitària utilitzant tècniques de pintura o collages.
Què vol aconseguir Oscar Brahim modificant els cartells publicitaris de forma artística i a la vegada, de forma critica? El que vol és mostrar, ensenyar, crear opinió... cap a la societat per tal de que tots nosaltres obrim els ulls i veiem que moltes campanyes publicitàries són fruit del capitalisme que es basen en el consumisme i en uns valors totalment materials. Campanyes publicitàries que ens volen fer creure que allò que veiem és el millor per nosaltres i que per això, ho hem de comprar o seguir el model que ens mostren.
Aquest procés de criticar un anunci o cartell publicitari modificant els continguts del missatge és el que diem contrapublicitat, i això és el que fa. Ell ho utilitza perquè és un estri amb el qual pot lluitar contra els abusos de les forces dels poders dominants, contra els interessos de les grans companyies, que s’apropien i comercialitzen l’espai públic, i contra les formes i dimensions que adquireix la publicitat en una societat saturada de consum i valors mercantilistes. No només vol lluitar contra tot això, sinó també per la llibertat de l’individu i la seva pròpia.
El documental també mostra la crisi que està vivint en aquell moment Argentina, junt la crisi personal del protagonista, ja que no te suficients recursos econòmics per seguir vivint en el pis amb la seva família.
Realment, és una persona critica, que no es deixa influir per aquest model que la major part de nosaltres seguim o més aviat no tenim més remei que integrar-nos , i una persona molt creativa alhora de transmetre els seus missatges.
En conclusió, crec que tots vam rebre una bona llisó d’aquest peculiar personatge que no ens va deixar de sorprendre durant el documental.
-Y si estoy soñando que despierto?... estoy despierto realmente?
-Ahora experimentas el sueño del mundo que inventaste, tienes que aprender a recordar lo que eres y despertarás.
Oscar Brahim
